Descripció: Durant el més de maig la Llar Pla d’en Boet vam portar a terme un nou APS (Projectes d'Aprenentatge Servei ) amb els alumnes que estan cursant el Cicle formatiu de grau superior d'animació d'activitats físiques i esportives a l’Escola Pia Santa Anna. L’objectiu de l’activitat era que els alumnes dirigissin 3 sessions d’esport adaptat.
Ha sigut una experiència magnífica, tant pels usuaris, com per l'alumnat i els treballadors. El proper any esperem repetir. Agrair a totes aquelles persones que ha fet possible aquesta activitat: Jordi i Francesc Ordoñez de la FCEDF, Francesc Montoya de l’Escola Pia i Carme Altayó de Fundació Hospital Sant Jaume i Santa Magdalena i Anna Menén de l’Ajuntament de Mataró.
Us adjunto 2 escrits dels alumnes de l’Escola Pia Santa Anna de Mataró, on expliquen aquesta activitat:
- “Aquest tercer trimestre els alumnes de Cicle Formatiu de Grau Superior d'esports van dur a terme 3 sessions d'esport adaptat per gent amb gran discapacitat física.
A l’Escola Pia va venir un representat de la FCEDF i de la llar Pla d’en Boet a explicar-nos quin tipus d'esports, quin tipus de persona podríem trobar-nos. La xerrada va ser molt profitosa ja que ens va fer veure una nova realitat, i és que tot i que a vegades pensem que la gent que presenta una gran discapacitat no pot fer esport, no és realment així.
Per altra banda, vam fer una visita a la residència per veure a les persones que participarien i veure també l’ambient en el qual vivien. Era impressionant com alguns eren capaços d'utilitzar l'ordinador, pintar quadres o fer algunes manualitats ... Per acabar ens van mostrar un vídeo, on els residents feien una” performance”, molt emotiu, l’expressió i l’esforç d'aquella gent fent l'activitat transmetia una alegria i un respecte brutals.
El tercer pas va ser portar a terme les sessions d’esport. Va ser molt més senzill del que pensàvem. Vam observar com arribaven a participar i a exercitar-se tota aquella gent, arribant inclús a oblidar-se del seu problema. Ells s'esforçaven a més no poder, i eren molt competitius. Les relacions que vam mantenir amb ells va ser genials, eren molt feliços fent allò que els hi proposàvem, i això senyors i senyores, ens va omplir el cor.
Per acabar cal oblidar-nos del mite que la gent amb discapacitat no poden fer gaires coses, perquè tothom que pugui compartir un moment amb ells, descobrirà coses impressionants que et marquen per sempre més.
JOAN FREIXER - BERNAT MORAGAS- JOAN MORA - DIDAC MASVIDAL”
- “Haig de dir que mai m’hagués imaginat que nosaltres poguéssim fer tan feliços durant dos hores a totes aquelles persones, eren les persones més felices del món i evidentment es contagiava. Potser qualsevol al veure l’activitat des de la grada no podia sentir el que es podia senti al compartir aquells minuts amb ells perquè de veritat aquelles hores amb ells es convertien en minuts, i més quan veus que lluiten contra les seves limitacions i més d’un cop et diuen que ells volen intentar-ho sols... una experiència inoblidable.
Mesura que ens anàvem veient ells ens anaven donant la seva confiança i de veritat dir que no hi ha res mes bonic que al cap d’una setmana només estan dues hores , una persona es pugui en recordar de tu amb un somriure d’orella a orella. Per finalitzar donar les gracies a totes aquestes persones per fer-nos créixer i fer-nos entendre que si un vol no hi ha limitació alguna. Gràcies”
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada